Bombolles

Desembre 13, 2009


Aprofitant que s’acosta Nadal i que els anuncis de cava estan a l’ordre del dia, m’agradaria parlar del canvi de registre que l’any 2007 va fer Freixenet.

Aquell any, l’empresa de cava decideix canviar les ballerines disfressades de bombolles dorades pel suspens. Freixenet proposa a Martin Scorsese que realitzi un curtmetratge on aparegui el cava Freixenet. El resultat dura 9 minuts i es coneix amb el nom de “The key to reserva”.

La segona gran peculiaritat del projecte és el canvi de suport publicitari que fa l’empresa. Si bé tradicionalment la televisió ocupava quasi tot (per no dir tot) el pressupost destinat a mitjans, aquell Nadal 2007 la televisió adopta dins la campanya un paper secundari i internet s’apodera de la posició privilegiada. M’explico: si bé es van retransmetre anuncis de la marca per televisió (que no van ser pocs) aquests representaven a mode de triller el curt que hom podia veure únicament a través d’internet.

El resultat fou un èxit, més d’un milió de descàrregues del vídeo a tot el món. Segurament per això aquest 2009 l’anunci de televisió també convida a visitar el web site per veure la peça audiovisual completa.

Dit això plantejo si és aquest el principi d’una nova manera d’encarar les campanyes publicitàries. Internet es convertirà en el rei i la televisió en el seu reforç? Sembla que Freixenet ho té clar.

Anem de copes

Desembre 2, 2009


Durant aquests darrers anys, molts països han pres consciència de la problemàtica de l’alcohol i el tabac a nivell de salut, sobretot entre els més joves. D’aquesta manera, molts governs han decidit optar per restringir la publicitat d’aquests productes en determinats suports publicitaris.

Però…què passa amb Internet? Internet no està subjecte a cap de les repressions imposades per llei a d’altres mitjans com la televisió o la premsa. Per aquest motiu, els anunciants de begudes alcohòliques han vist en aquest mitjà la llum per a poder-se comunicar amb els seus públics objectiu. Potser és precisament per aquesta absència de restriccions que les marques de begudes alcohòliques lideren la inversió en aquest mitjà tal com demostren els estudis d’Infoadex de 2008.

I quines avantatges té invertir a Internet?

Aquest mitjà permet mesurar i avaluar l’eficàcia de cada euro invertit en la campanya. Múltiples ratios, estadístiques i eines atorguen una informació exacta. No com passa a d’altres mitjans on l’avaluació és inexacta a través d’enquestes i pànels.

A més a més, permet segmentar el públic objectius a qui es dirigeix la campanya a partir de múltiples criteris: demogràfics, socials, predisposició a comprar o interès en el nostre producte entre d’altres criteris.

Internet també permet controlar la campanya a temps real. Això ens permet modificar les planificacions sobre la marxa, redirigint la inversió cap aquells suports o formats que estiguin mostrant més eficàcia.

Potser encara els hi hauran fet un favor restringint la publicitat d’alcohol a d’altres mitjans, no?

El motí

Novembre 24, 2009

Algunes dades interessants…

Segons un estudi de Mckinsey de 2008 el 91% dels directors de màrqueting entrevistats planejaven mantenir o incrementar les seves inversions en màrqueting digital. Per el contrari, el 55% planejava retallar les inversions en altres suports tradiconals.

A l’estudi d’inversió publicitària d’Infoadex de 2008, Internet es posiciona com el mitjà que més creix respecte l’any 2007, amb un 26% d’increment de la inversió.

Crec que no es pot dir gaire més. La televisió ja no és el rei. O, com a mínim, ja no gaudeix del regnat absolut que tenia fa un temps i nous mitjans com internet comencen a plantejar-se com futures alternatives publicitàries. Sens dubte, el màrqueting digital està de moda. Cada dia, més anunciants dediquen part dels seus pressupostos a accions integrades en suports digitals. Pàgines web, e-mail màrqueting, displays, blogs, xarxes socials, màrqueting mòbil, són alguns dels suports o entorns on podem construir marca i fer créixer les vendes. Pensar que això és el futur és un error. És un present, cada vegada amb més pes i importància.

Novembre 17, 2009

En general, tothom sap què és un blog; podem definir-lo com aquelles pagines web en les que un o varis autors evoquen, periòdicament, comentaris d’actualitat, reflexions sobre la feina, experiències personals, anècdotes i opinions de tota mena. Des de persones anònimes fins a grans líders d’opinió comparteixen, de la mateixa manera, les seves vivències i experiències.

Aquest fenomen, cada vegada més estès, ha aconseguit que empreses de tot el món posin el seu punt de mira en aquest nou espai de comunicació en el que un client enfurismat pot expressar el seu descontent a milions de persones, un treballador pot publicar informacions confidencials de la seva empresa o un periodista pot difondre lliurement la seva opinió. D’aquesta manera, els blogs actuen com un activador de l’ona expansiva que pot aconseguir que determinades notícies adquireixin considerables dimensions a la xarxa

Decidits a aprofitar el potencial d’aquesta nova eina de comunicació, són cada vegada més les empreses que han introduït aquest nou mitjà en les seves organitzacions. D’aquesta manera, algunes empreses han apostat per la creació de blogs externs, com és el cas de Benetton, o Tele5, que han trobat en els blogs una via de comunicació idònia per a relacionar-se amb els seus públics objectius. Altres empreses. com BBVA utilitzen blogs interns dins el seu departament d’I+D, mentre que d’altres, com IBM o Microsoft, utilitzen els bolgs en les seves polítiques de comunicació interna.

Aquestes circumstàncies estan canviant completament la manera en la que les empreses es comuniquen i interactuen amb els seus públics. Segons l’estudi del grup BPMO sobre els blogs que es realitzà el 2006, ens trobem davant d’un fenomen imparable. No es tracta d’una moda passatgera, cosa que fa convenient que les empreses s’actualitzin i perdin el temor a la innovació i les noves tecnologies. Perquè a mesura que la seva implantació es generalitzi en les empreses, el model de comunicació lineal perdrà eficàcia i rendibilitat.

Smartclip o la ruina de la TV

Novembre 11, 2009

DibujoAvui mentre llegia el diari, m’ha cridat l’atenció una notícia on es parlava de l’empresa Smartclip. Una bona notícia pels publicitaris ( a qui encanta fer spots) i per les productores! Una mala notícia per les televisions.

A grans trets, Smartclip és un canal de televisió interactiva que ofereix als anunciants i centrals de mitjans una alternativa per la seva publicitat respecte a la televisió tradicional.

L’empresa es defineix com la xarxa de vídeos on-line líder a Europa, que ofereix als anunciants i agències de publicitat efectives i impactants campanyes de publicitat molt orientades al públic objectiu. Smartclip s’encarrega de posicionar el vídeo a un gran número de pàgines de continguts primium amb una audiència afina al producte. Com a resultat, els anunciants poden fer arribar els seus anuncis directament als seus públics objectius.

Algunes dades que he considerat importants de la companyia:

– Utilitza uns formats que faciliten la interactivitat amb els usuaris i que, alhora, asseguren que els anuncis no siguin intrussius, ni interfereixin el l’activitat de l’usuari.

– Smartclip també ofereix diferents formats d’anunci per a diferents opcions multi-pantalla, que van des de dispositius mòbils a televisió.

– Els resultats d’Smartclip superen els 200 milions d’anuncis de vídeos professionals vistos al mes a Europa.

– A Espanya ha aconseguit agrupar una audiència de 4 milions d’usuaris en només 3 mesos des de la seva arribada al país.

– Smartclip ha firmat acords amb Weblog, Hola, RBA, Filmax, redkaraoke.com, etc. Firma acords amb editors especialitzats en espots, viatges, notícies, música, dona, home, salut, videojocs, oci, economia, etc. per tal de tenir una xarxa cibernètica que li permeti accedir al target adequat a cada cas de la millor manera.

– Smartclip té clients de l’envergadura de BMW, H&M i Heineken entre d’altres.

Tenint en compte que internet i temàtiques són els únics mitjans on no decreix la inversió publicitària (segons dades d’Infoadex i OJD), em plantejo la següent reflexió: què passarà amb la televisió tradicional? O més ben dit, Quan de temps li queda a la tele tal qual la coneixem ara?

Us convido a visitar la web perquè és realment interessant.

Només per a pelrojos…

Novembre 6, 2009

Molt probablement haureu vist l’anunci: un noi pelroig considera que la gent amb el cabell de color panotxa s’està exhaurint. Se li acudeix organitzar una festa exclusiva per a pelrojos per tal de que això no passi. Com ho fa? A través de la xarxa social que crea només per a pelrojos, es clar.

Realment l’anunci esdevé un gran exemple per explicar com funcionen les xarxes socials i, el poder devastador que poden arribar a tenir (pelrojos de tot el món s’acaben reunint a la plaça roja de Moscú).

Les xarxes socials, un dels últims booms d’Internet, podem definir-les com a formes d’interacció social, que permeten un intercanvi dinàmic d’informació entre persones, grups i institucions. Es tracta d’un sistema obert i en construcció permanent que involucra a grups (en aquest cas pelrojos) que s’identifiquen en les mateixes necessitats i problemàtiques (extinció dels pelrojos) i que s’organitzen per potenciar els seus recursos (tenir descendència pelroja). Així doncs, les xarxes socials, permeten socialitzar o treballar de manera col·laborativa en projectes comuns (festa de pelrojos) creant així espais interactius compartits.

Cada vegada més, les xarxes socials adquireixen un paper més rellevant com a agents socials. En la societat contemporània, amb una absència notable de zones d’intercanvi de discursos (centres cívics, àgora, etc.), les xarxes socials s’ha acabat convertint en l’escenari d’interacció social més popular. No hem deixat mai de socialitzar-nos (recordem que l’ésser humà és social per naturalesa), simplement hem canviat la forma de fer-ho.

Alguns consideren aquest canvi/evolució quelcom positiu i enriquidor mentre que d’altres els costa més d’aprovar. En qualsevol cas, al protagonista de l’anunci li ha anat prou bé!

Nens malcriats i la frustració del món real

Octubre 31, 2009

Nens malcriatsL’altre dia, a classe parlàvem de les avantatges i noves possibilitats del món cibernètic que no ens ha permès mai assolir el món físic. Després de pensar-hi durant una estona, em ve el dubte de si estem culturalment preparats per acceptar la coexistència dels dos móns…

Per una banda, internet ens ofereix una oferta de continguts il·limitada cosa que al món real no passa. A més d’aquesta oferta inesgotable, l’usuari pot accedir a tots aquells continguts del seu interès de manera fàcil i sense necessitat d’escollir: pot tenir absolutament tot el que vol sense gaire esforç mentre que l’esforç és un dels elements més característics del món físic.

Per altra banda, el món físic és finit: no podem entrar a una botiga i trobar-hi una oferta il·limitada de producte com passa al món cibernètic. Un altre aspecte important i diferenciador és el poder d’un consumidor del món físic amb poder d’elecció del consumidor en el món cibernètic. Per exemple, pel que fa a la música, a la ràdio escoltarem el que l’emissora vulgui en funció dels seus diversos interessos, si comprem un CD tampoc n’haurem escollit el seu contingut. En canvi, la música extrta d’internet és com nosaltres volem: escoltem el que nosaltres decidim escoltar.

Internet ens “malcria” oferint-nos tot el que volem i quan ho volem, sense necessitat d’haver d’escollir entre una cosa o una altre. Per contra, el món real és una constant presa de decisions que obliga a escollir entre una o altre opció. Quan hom s’acostuma a tenir tot el que vol (la qual cosa em sembla fantàstica), està preparat per a no tenir-ho?

Àlbum de records…

Octubre 22, 2009

Com molt bé va dir Kevin Kelly: we are the Web. Per tant, de la mateix manera que nosaltres evolucionem, la Web també ho fa. A part d’evolucionar en funció de les nostres necessitats, la Web evoluciona a mesura que l’anem descobrit. Resulta sorprenen que els humans haguem creat una cosa que no sabem ben bé com funciona. La Web es pot fer tan gran com nosaltres vulguem. I, amb gran vull dir important, global, poderosa, massiva, possible.

L’única cosa amb qui m’atrebeixo a comparar la Web és la butxaca del Doraemon. Perdò pel freakisme anterior però es que crec que és una bona comparació: internet et permeten tenir el que vulguis a la butxaca.

Doncs el que deia, a mesura que el boom internet s’expandeix pel globus i que la familiarització amb el mitjà és major anem descobrint noves formes d’utilitzar-lo. Cada vegada les webs són més flexibles, personalitzades, interactives, en definitiva, més 2.0.

I aquest mitjà elàstic, pràctic i fantàstic, continuarà evolucionant de la mateixa manera que evolucionarà la nostra manera de de veure i moure’ns pel món.

Àlbum de records…Per aquells amb curiositat per veure com han evolucionat algunes de les webs més populars al llarg dels seus anys de vida, hi ha una web www.archive.org que els hi fa “fotos” periòdiques.

I si té raó l’anunci?

Octubre 15, 2009

M’ha semblat entendre que ens diuen que un ordinador sense internet “canta”. I mira, em penso que té raó. PC-Internet són dos conceptes que involuntariament associem. Fins a l’extrem que un pc sense internet ens crida l’atenció, ens sorprèn i, sobretot, perceptivament ens sembla inútil. Feu la prova. No us dic més.

Per entendre’ns, per mi, Internet és com un 3 en 1 però amb més opcions que 3. Aviam si m’explico: No se què fer per dinar? me’n vaig a un blog on expliquin receptes. Que vull anar de viatge? entro a les webs de viatges. Que tinc un treball? Busco informació a internet. Vull parlar amb les meves amigues? Internet. I així podem fer una llista interminable on la resposta comodí sempre és Internet.

I la gran pregunta és: i perquè? Què fa que internet ens creï aquesta dependència? Doncs mira, crec que la resposta també la trobem a Internet, per exemple al vídeo de Kevin Kelly “we are the web”.

El vídeo és una demostració de perquè Internet ens “agrada tant”. Tot comença amb el fet que Internet s’adapta molt bé al funcionament del nostre cervell; resulta que es compenetren i treballen bé en equip. Si ens hi parem a pensar un moment, podem fer la prova. Un exemple facilet: el nostre cervell és capaç de crear hiperlinks d’informació: estic parlant d’una cosa i una paraula que dic o penso, fa que en recordi una altra i també l’expliqui o la utilitzi en funció del que estigui fent.

El nostre cervell és flexible, ràpid, capaç de crear links, etc. No em sona això? Diria molt que internet també gaudeix de característiques similars.

David va al dentista

Octubre 8, 2009

Al tal David jo li poso uns 7 anyets. El pobre, sense saber-ho s’ha convertit en estrella mediàtica (les 31.438.473 persones que l’han visitat al youtube ho corroboren). I pensar que tot comença amb la brillant idea del seu pare de gravar la reacció del seu fill David després d’una visita a cal dentista (amb dosi d’anestèsia inclosa en el pack)…

Internet té la capacitat de fer grans les coses petites i, fer públiques coses que havien sigut privades. No fa massa anys que anècdotes, fotos i filmacions familiars, ens les guardàvem pel nostre club d’amics (més o menys gran en funció de cadascú). Però es veu que ara el que es porta és penjar-ho tot a internet com aquell qui penja els llençols al balcó.

Pel que sembla, la societat actual (generalitzant una miqueta), ha decidit desprendre’s del valor de la intimitat. Ja no ens importa que gent desconeguda ens conegui pels vídeos que pengem al youtube o per les fotos del nostre espai a internet (facebook, twitter, fotolog, etc.).

I es que “el marujeo interactivo” s’ha convertit en un dels esports predilectes de la societat. L’altre dia em ve una amiga i em diu – Saps la Teresa? Ja no està amb el Jaume! Es veu que li va posar les banyes amb aquella que és rosseta, la que surt a l’àlbum que es diu “festes varies” del seu facebook! Molt fort! -. A qui no li sona una escena similar?

I no sempre tenim clares les repercussions d’aquest “Cuore global” (també anomenat internet). A internet tots juguem a penjar, mirar, a copiar, comentar, crear links, etc. i de sobte, el pare del David s’adona que més de 31 milions de persones coneixen el seu fill i quan el veuen pel carrer li fan fotos i li demanen autògrafs.

Dons lo dit, si voleu samarretes d’en David contacteu amb el seu pare: ha creat una web on ven souvenirs exclusius “David after de dentist” (marca registrada).